Discussió sobre l'aspecte marcial del Tai Chi Chuan

He aplicat això a les arts marcials, però no ha de veure's com una tècnica superficial. Ha de romandre en el nivell de la cultura física, el desenvolupament personal, el desenvolupament paral·lel del cos i la ment, i l'esfera de la saviesa i la immortalitat.

En el temps que duc practicant el Tai Chi he observat que hi ha molta gent que s'apropa a aquest art a la recerca d'un exercici suau relacionat amb un concepte de l'Orient potser més proper al budisme que al taoisme i, en tot cas, amb opcions no violentes de la vida.

Fóra interessant esbrinar per quina raó ens apropem al Tai Chi; de ben segur sorgirien raons relacionades amb l'estètica, la salut, el treball energètic i, en algun cas, amb el seu caràcter marcial.

No és la meva intenció establir en aquestes línies quin és l'estil de vida del Tai Chi. Suposo que els conceptes dels mestres Peter Yang i Pedro València poden ser una mica divergents encara que beguin de fonts similars i els dos ensenyin el Tai Chi.

En relació a la forma, l'aplicació marcial de les posicions en el Taiji ens permet dirigir l'energia d'una manera que s'ha demostrat eficaç per a la salut i no només per al combat. És una manera peculiar de canalitzar l'energia del Taijiquan. Aquesta visualització ha estat substituïda en alguns casos per altres formes amb l'objectiu de desvincular l'esmentat Art del seu aspecte marcial; tanmateix, l'ensenyament tradicional, que també s'ha revelat d'una eficàcia terapèutica singular, és marcial.

Desitjo també fer una crida d'atenció sobre la importància de la pràctica dels tui shous (mans que empenyen). Encara que és cert que la pràctica de la forma (kuen) per ella mateixa comporta beneficis terapèutics, si renunciem a la pràctica dels tui shous ens estarem perdent una de les característiques que diferencien el Tai Chi de la Meditació, el Chi Kung o el Hatha Yoga.

És als tui shous on s'apliquen les posicions de la forma. És la manera més ràpida d'aprendre què vol dir "estar centrat a Tantien", "estar arrelat", "deixar que el chi flueixi a través dels tendons", "no fer força". I també d'observar els nostres errors.

En començar a practicar els tui shous, especialment si ho fem amb algú que tingui un nivell més elevat, tindrem la sensació de ser rígids i estar oxidats. L'aprenentatge és aparentment molt lent, haurem de desenvolupar la nostra sensibilitat i actuar relaxats. De mica en mica farem nostre el principi de la suavitat i el chi començarà a fluir de forma lliure des dels peus, dirigit per la cintura, a través dels braços.

La pràctica d'aquests exercicis requereix un nivell mínim i demana relaxació, concentració, intenció i un treball molt exigent de les cames, els braços, la cintura... que és l'aplicació dels principis desenvolupats a la forma.

Pot ser que no ens interessi en absolut aprendre Tai Chi amb la finalitat de combatre, ni tan sols de defensar-nos en alguna situació violenta hipotètica. Tanmateix, el Tai Chi desenvolupa d'una manera molt eficient el treball del Chi a través d'aquests exercicis, unint el treball del Yi (ment) i el Shen (esperit). El desenvolupament de la nostra força interna tindrà uns efectes immediats sobre la nostra salut i la seva aplicació és tan eficient en el combat com en la curació, i també per viure de manera més harmoniosa amb la natura en qualsevol entorn, atès que serem més sensibles als canvis i a les forces dominants d'una situació.

Aquest desenvolupament també es pot aconseguir amb altres formes de treball com són la meditació assegut, encara que el seu curs, el seu desenvolupament, les aptituds que hi calen i les dificultats per practicar-la són diferents.

Deixo per a més endavant una reflexió sobre la finalitat darrera de l'aprenentatge d'un art marcial i sobre l'actitud davant els conflictes en l'esperit del Tai Chi Chuan, i també de la seva aplicació en el joc competitiu.