inici | contingut [ iniciació al Tai Chi ] quelcom més que una dansa | annex Presentació | Salut | Forma bàsica | Exercicis | Salutació | Tantien | Marcial | Estils | Llinatge

El Tai Chi Chuan és un art marcial d’origen xinès. Es basa en el desenvolupament de l’energia interior mitjançant la suavitat i la intenció. Aquesta energia és l’objecte del tractament de l’acupuntura i altres mètodes terapèutics xinesos tradicionals. El treball del Tai Chi exercita conjuntament el Cos, la Ment i l’Esperit. És una pràctica intensa i completa, beneficiosa a qualsevol edat.

Una sessió de Tai Chi Chuan per a principiants consta de:

- uns exercicis d’obertura de les articulacions i estirament dels músculs i els tendons
- Chi Kung per centrar l’atenció i la respiració
- l’aprenentatge de les posicions i els moviments de la forma
- l’execució de la forma
- uns exercicis d’estirament, relaxació i respiració, asseguts o estirats.

La “forma ” (kuen) és el centre de la pràctica. És una sèrie prefixada de posicions i moviments en els quals se sintetitzen els ensenyaments que s’han d’adquirir. Hi ha diferents formes. El principiant acostuma a aprendre la forma abreujada de 24 moviments estandarditzada el 1956 per la Comissió d’Esports Xinesa, coneguda com la 24 continental o 24 Beijing.

Com en la Pintura, el Piano o qualsevol Art, al començament cal adquirir tècniques senzilles a base de la repetició. Els efectes sobre l’estat d’ànim i el to general són immediats.

El Tai Chi Chuan no es pot separar de la filosofia i la concepció xinesa del món i amb la pràctica ens anirem iniciant en els principis d’aquestes.

A l’Estat hi ha diverses associacions i grups que practiquen i ensenyen el Tai Chi. A Barcelona es practica a alguns parcs.

Dins el Tai Chi Chuan hi ha diferents escoles i orientacions. Un cop iniciada la pràctica pot ser que ens interessi conèixer alguna cosa més d’aquest art marcial. Per aquesta raó he recopilat en aquestes pàgines la informació que m’ha cridat l’atenció i que m’agrada tenir disponible per recordar-la i revisar-la, encara que, en definitiva, el més important és la pràctica diària.